Nzuri Daima és una fundació creada a l’Àfrica oriental per impulsar el canvi social en zones d’especial desigualtat i vulnerabilitat de drets, centrada en la creació de projectes concrets per fomentar l’educació des de la cultura com a mitjà de transformació i aconseguir estàndards de vida més justos i sostenibles a les comunitats, amb un èmfasi especial en la infància i els col·lectius més desprotegits.

“Nzuri Daima” significa el desig de totes les coses bones per a tot el món eternament. Aquesta exposició es troba explicada en primera persona, vol apropar les històries que realment donen vida als projectes de l’ONG mitjançant les mirades dels seus protagonistes. Amb el desig d’humanitzar la cooperació i fer-la més propera, ens mostra els ulls, somriures i veus, recordant-nos que darrera cada esforç i cada triomf hi ha persones amb noms, somnis i esperances, i que son elles les veritables protagonistes de cada projecte realitzat. De vegades, els miracles son persones.

Vine a descobrir de primera mà les històries més humanes del que passa lluny d’aquí. Potser en realitat, és més a prop del que sembla.

De la mà de la coordinació de Laura Villanueva Solsona i de Manel Pla i Vilanova, s’oferirà el primer espai de reflexió filosòfica a la ciutat. Tots dos són els creadors i les persones que dinamitzaran els diàlegs entre els assistents i els convidats. L’accés és lliure.

Ben aviat, el 5 de novembre, iniciem la primera trobada per parlar amb Carles José i Mestre, professor del Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona, sobre l’independentisme català.

Secessionisme: la feblesa dels llocs (a favor i en contra) comuns
A Catalunya ens trobem immersos, de fa anys, en una conjuntura política majoritàriament presidida per la pugna entre el que podríem anomenar “pol català”, i el corresponent “pol espanyol”. Una pugna que, no cal dir, va tenir el seu zenit la tardor de 2017, però que a hores d’ara, tot i que aparentment esmorteïda, encara hi seria. A la ponència ens n’ocuparem des d’una perspectiva filosòfica, i ho farem sobretot quant a l’escenari més extremat que hom hi pugui considerar, a saber, el de la secessió política del territori de Catalunya en relació amb la resta de l’Estat espanyol: n’analitzarem breument les seves condicions de possibilitat i, a continuació, ens ocuparem amb més profunditat dels diversos conjunts de raons que solen adduir-se per recolzar o refusar la pertinència d’aital escenari secessionista. I ja anticipem que, ben probablement a desgrat tant de defensors com de detractors, la Filosofia no hi socorrerà a cap dels dos… o sí.

El programa que hem preparat es basa en 4 sessions al llarg del curs:

• Dimarts 5 de novembre. Carles José i Mestre: Secessionisme: la feblesa dels llocs (a favor i en contra) comuns
• Dimarts 18 de febrer. Eric Ortega González: L’educació: la més filosòfica de totes les qüestions?
• Dijous 20 de març. Laura Llevadot Pasqual: La violència patriarcal
• Dimarts 6 de maig. Joan González Guardiola: Salut mental, neurodivergència i lluita de classes

Us esperem ben aviat a l’Ateneu, el dimarts 5 de novembre a les 19h. Vine a parlar sobre diferents qüestions que ens afecten i ens interpel·len. Ens hi aproximarem des de perspectives diverses per intentar comprendre-les una mica millor. Gaudeix d’un espai de diàleg i pensament crític mitjançant la Filosofia amb nosaltres.

Roger Ribera presenta la seva exposició així: “He estudiat Disseny Gràfic a l’Escola Massana i he cursat altres cicles i cursos dedicats al disseny. M’interessen també les disciplines de fotografia i realització audiovisual. En la creació de la meva obra, he desenvolupat constantment tècniques en què l’experimentació és un fi en si mateix, combinant estètica i processos automatitzats. Busco una simbiosi entre l’humà i la màquina, creant un llenguatge subjectiu.”

De l’1 al 20 d’octubre de 2024
Horari:
De dilluns a divendres
de 9:00h a 13:00h i de 16:00h a 20:00h.
T. 938 030 763
Adreça:
Ateneu Igualadí de la Classe Obrera
Sant Pau, 9 | 08700 Igualada (Barcelona)

S’inicia la proposta amb el periodista i productor de televisió Toni Soler, que sota el títol ‘Per què Catalunya no és una potència mundial?’, reflexionarà sobre la realitat catalana i se’n farà un posterior debat. Serà el proper dimarts 8 d’octubre a les 19:30h al Teatre Municipal de l’Ateneu. L’entrada és lliure.

El cicle de conferències ‘Parlem-ne’, d’Òmnium Cultural i l’Ateneu, pretén crear un espai de debat a la nostra ciutat gratuït i obert a tothom. Cada tres mesos es proposarà una xerrada amb la visita d’algun personatge mediàtic que ens permeti reflexionar sobre l’actualitat i faciliti la conversa posterior amb el públic sobre el tema proposat.

Us esperem de nou a l’Ateneu, el vostre espai de trobada, on la ciutadania pot compartir pensaments, visions i reflexions amb les persones convidades i el públic assistent.

Es tracta d’una oferta musical per a grups joves que s’inicien en el món professional i que, des de l’Ateneu, conjuntament amb l’Ajuntament d’Igualada i la Kaserna, se’ls vol ajudar a tenir visibilitat en el panorama artístic.

Els concerts es faran el segon dijous de cada mes i estan encarats a un públic jove, curiós o amant de la música. El cicle ha començat el passat setembre amb el grup Lluna plena presentant el seu primer disc ‘Saudade’. El format reprodueix el millor del Músiques, el grup i el públic dalt l’escenari del Teatre Municipal de l’Ateneu.

Les dates dels propers concerts són aquestes:

• 10 d’octubre: Xerrich
• 14 de novembre: Carlos Gómez
• 16 de gener: Miguel Díaz
• 13 de febrer: El pa de cada dia
• 13 de març: Marina Freixas

Sempre gaudint de la música… Us hi esperem!

“Una exposició (en el sentit més ampli de la paraula) de pàgines originals que conformen els meus diversos fanzins de còmic autoeditats, des del 2020 fins a l’actualitat, amb un bon número de pàgines inèdites que veuran la llum en format físic a l’octubre. Encara no tinc clara la relació entre el còmic i l’espai expositiu, ja que, per mi, l’original sempre serà la versió final del fanzín imprès. Dit això, quan em van proposar ensenyar la meva obra a la meva casa (laboral), no m’hi vaig poder negar. Espero que no em facin fora.”

David González López (@tazadehojalata), 1995, Igualada.

+18: l’exposició conté abundants representacions de sexe y violència explícites.

Es tracta d’una proposta musical per a grups joves que s’inicien en el món professional i que, des de l’Ateneu, conjuntament amb l’Ajuntament d’Igualada i la Kaserna, se’ls vol ajudar a tenir visibilitat en el panorama artístic.

Els concerts es faran el segon dijous de cada mes i estan encarats a un públic jove, curiós o amant de la música. El cicle començarà el dia 12 de setembre a les 21h amb el grup Lluna plena (6€ entrada), que presentarà el seu primer disc ‘Saudade’. Un disc que vol acostar al públic l’alegria i la nostàlgia que genera un estiu inoblidable al ritme de la millor música pop. El format reproduirà el millor del Músiques, el grup i el públic dalt l’escenari del Teatre Municipal de l’Ateneu.

Us hi esperem!

Començarà la temporada amb dues obres. El dissabte 2 de novembre es podrà veure ‘He mort el pop’, que commemora els 100 anys de la mort d’Àngel Guimerà. Una obra de Lluís-Anton Baulenas dirigida per Marc Vilavella, i que compta amb la direcció i música original de Marc Sambola. La representació recull tres de les peces més rellevants de l’autor: Mar i Cel (1888), Maria Rosa (1894) i Terra Baixa (1897), que són desconstruïdes amb un tractament de comèdia, fent un pas endavant en la contemporització dels clàssics.

El mes de novembre, el dissabte dia 30, podrem veure ‘Absenta’, de la companyia Teatre Tot Terreny. Quimet Pla aposta per un espectacle vibrant i enèrgic conduït pel seu alter ego, Valentí Piula i Poc, que interpreta un reguitzell de personatges desempolsats de l’armari del vodevil, el cabaret i el cafè teatre. Tots ells, són fills de l’ambient d’efervescència i excitació que bullia en el mític local barceloní “Els Quatre Gats” en el moment de màxima esplendor de la ciutat. Un homenatge a tota una època.

Comencem l’any amb un munt de propostes teatrals que aniran ampliant-se al llarg del curs. Tota la informació i entrades estan disponibles a la web de l’Ateneu (ateneuigualadi.cat) i a tiquetsigualada.cat.

He mort el pop- Lluis Anton Baulenas
Dissabte, 2 de de novembre. 19:00h Entrades a tiquetsigualada
Tot el que Guimerà es va descuidar d’escriure. “He mort el pop” és una paròdia amable sobre el món i els personatges d’Àngel Guimerà. És una altra manera de commemorar- ne el centenari de la mort. Acostar-s’hi des de la paròdia no deixa de ser un homenatge que nosaltres considerem original. En comptes de fer un cop més “Terra Baixa”, fem un paquet de tres: “Terra Baixa”, “Mar i Cel” i “Maria Rosa”. Des de la complicitat amb el gran autor, fem broma, ens preguntem què se’n devia fer d’en Manelic, de la Blanca de Mar i Cel o de la mateixa Maria Rosa. I ens ho preguntem amb broma i ironia, com quan, amb tota la confiança, en un dinar de Nadal, volem prendre el pèl a l’avi. Des de l’amor i, no cal dir-ho, l’admiració.

Absenta – Federic Roda
Dissabte 30 de novembre. Entrades a tiquetsigualada.cat
Quimet Pla aposta per un espectacle vibrant i enèrgic conduït pel seu alter ego, Valentí Piula i Poc, que interpreta un reguitzell de personatges desempolsats de l’armari del vodevil, el cabaret i el cafè teatre. Tots ells, són fills de l’ambient d’efervescència i excitació que bullia en el mític local barceloní “Els Quatre Gats” en el moment de màxima esplendor de la ciutat. Un homenatge a tota una època.

VOC és l’acrònim de Versió Original en Català, és un festival referent a casa nostra que recull els millors curtmetratges en llengua catalana de la temporada. L’Acadèmia del Cimema  Català hi col·labora per tal de facilitar-ne la difusió i visionat gratuït de les propostes guanyadores.

Gràcies a la col·laboració de l’Ateneu amb Òmnium Cultural es podrà assistir de forma gratuïta al visionat dels curtmetratges que tindran una durada equivalent a la d’un llargmetratge. El conjunt de curts seleccionats tenen una qualitat molt reconeguda i ofereixen una experiència cinematogràfica diferent a l’oferta habitual.

Així, podrem gaudir dels curts següents: ‘Anhel de llum’ d’Alba Cros, ‘Traca’ de Marc Camardons, ‘Provocadora’ d’Èlia Lorente, ‘Si mai no ens haguéssim separat’ de Marc Esquirol, ‘Les més grans’ de Dubi Cano, Marta Codesido, Nuria Ubach i Ulrika Anderson i ‘El tren de l’alegria’ de Jordi Boquet.

En definitiva es tracta d’una proposta de col·laboració que enforteix la proposta cinematogràfica i acosta el món dels curtmetratges al públic de forma totalment gratuïta. De ben segur que el públic assistent podrà gaudir d’un material de gran qualitat que dona mostra del nivell del cinema català al nostre país.

Aquests Premis consten de diferents àmbits: científic, social i artístic, sent l’Ateneu qui dona el vot de qualitat pel millor premi de la categoria local i artística. En l’apartat artístic hem agafat el testimoni d’anys anteriors per part d’Igualada Disseny.

La resolució ha estat la següent:

Premi local d’àmbit Humanitats i Ciències socials, pel treball d’Oriol Claramunt Borrella (IES Pere Vives Vich) “Evolució del Molins a Igualada i rodalies” pel contingut descriptiu dels actuals molins basats en la bibliografia existent, i amb noves aportacions al patrimoni fins ara desconegudes.

Premi d’àmbit Artístic, pel treball de Marta Agulló Ferrer (INS Pere Vives Vich) “El cos com a espai de conflicte, (de)construcció i lluita”, per la descripció de l’evolució i estudi del cos com espai d’expressió, estudi, reflexió i denúncia a través dels corrents artístiques històriques fins l’actualitat.

Els premis locals d’àmbit científic/ tecnològic i d’àmbit artístic han resultat deserts. Animem a la ciutadania a participar-hi en les properes edicions, aportant riquesa i diversitat a les propostes i afavorint la recerca local per un major coneixement i divulgació de la nostra realitat.

Del 9 al 26 de maig de 2024
Sala d’Exposicions de l’Ateneu
Sant Pau, 9 | 08700 Igualada (Barcelona)
Horari: de dilluns a divendres | De 9 a 1 h del matí i de 4 a 8 h de la tarda

Aquesta exposició recull una sèrie de cartells realitzats amb Realitat Augmentada per part dels alumnes de Gràfica Audiovisual de l’escola municipal d’art i disseny La Gaspar, en el mòdul de Projectes. El repte d’aquest exercici va ser explorar la composició, el disseny i el moviment de les formes a partir d’un concepte triat pels mateixos alumnes.
#lagasparexposicions

El Cicle Gaudí és un projecte que impulsa l’Acadèmia del Cinema Català amb el suport de la Generalitat de Catalunya, les Diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, la Fundació SGAE i la Fundació Víctor Grífols i Lucas. Constitueix una xarxa estable de sales a Catalunya que porta 10 pel·lícules catalanes l’any, una cada mes, a un centenar de poblacions de tot el territori. Arriba allà on la ciutadania no té un accés fàcil a l’oferta en pantalla gran, ja sigui per manca de sala de cinema o bé per absència de programació catalana a les sales de cinema properes.

La voluntat que hi ha darrere aquest projecte és promoure el consum de cinema català a tot el territori de llengua catalana, prestigiar la cinematografia feta aquí i fomentar un hàbit de consum en el públic, facilitant-li l’accés a les històries que més directament l’interpel·len.

És una proposta per a popularitzar l’òpera ajudant al públic a desprendre’s d’idees preconcebudes sobre el gènere, tot animant-los a gaudir de la seva màgia d’una forma distesa i atractiva. Es tracta d’un dels projectes més a l’alça del Teatre, que preveu doblar el nombre de poblacions a curt termini i facilitar que més persones puguin gaudir d’entrades subvencionades que alleugerin l’impacte econòmic de traslladar-se a Barcelona.

Des del Liceu es donarà tot l’assessorament per triar la millor òpera, ballet o concert. Sempre, escollint els títols que s’adapten més al públic que ve per primera vegada, amb títols com Turandot, Carmen, La Cenerentola, Adriana Lecouvreur i molts altres. A més s’ofereixen les millors entrades i localitats, amb 100% de visió. I amb descomptes del 40% per a grups i es facilita l’estacionament d’autocars davant del Liceu per portar i recollir la gent.

El Liceu et durà a veure La Cenerentola el dimarts 28 de maig de 2024. La cenerentola, ossia La bontà in trionfo és producte d’un encàrrec fet a Rossini pel Teatro Valle de Roma. La censura pontifícia prohibí l’obra prevista per immoral, i la precipitada solució va ser optar per musicar la famosíssima faula de Charles Perrault, La Ventafocs. Tens tota la informació a la web del Teatre del Liceu.

El preu inclou:
Entrada Pis central amb 100% de visió a l’òpera La Cenerentola.
Autocar amb sortida a les 17:00 fins a la porta del Liceu i tornar.
Explicació de l’òpera uns dies abans per personal del Liceu.
Preu soci: 110€ / Preu no soci: 125€

Places limitades, venda d’entrades:
Secretaria de l’Ateneu Igualadí
c/Sant Pau, 9. 08700 Igualada
Tel. 938030763

I així és com el concepte dels 360º, que el particular cantant-compositor Nico Roig va triar pel concert, es va fer patent. Des de la disposició espacial dels elements bàsics d’una actuació musical en directe, fins al so més detallat i nítid possible, que arribaria de la mà dels auriculars que cada assistent va trobar a la seva cadira, permetent-los ocupar el lloc privilegiat del mencionat cap humà, tot a través de la música.

Podria semblar una idea innecessàriament enrevessada, però els possibles dubtes es van dissipar de seguida quan el Nico Roig, acompanyat per la Lucia Fumero al piano, sintetitzador i, amb freqüència, a la veu; i pel percussionista Dídak Fernández; va començar a repassar cançons de la seva extensa discografia, presentant-nos cada una d’elles amb una delicadesa i una atenció al detall absolutament hipnòtiques. En aquest sentit, tot funcionava: el micròfon en forma de cap proporcionava una referencia visual ben clara a tots i cada un dels assistents (que, a la seva vegada, i per la disposició única de les cadires, comptaven, tots ells, amb molt bona visibilitat dels músics). Una referència que servia de guia per triar en quina de les múltiples capes sonores fixar-se. D’aquesta manera, el repertori va mantenir-se en un terreny bastant acústic, però carregat d’una constant ornamentació, tan minimalista con precisa, que va aconseguir ser la protagonista de l’espectacle gràcies a l’escolta binaural amplificada.

Hauríem de parlar també dels músics, però, molt sintèticament, podríem deixar-ho en que son boníssims. La Lucia va passar-se el concert demostrant la seva capacitat per entendre la dinàmica entre l’acompanyament mil·limètricament exacte i la improvisació juganera. El Dídak va treballar amb elements mínims, traient-ne d’ells tots els matisos possibles, i encara més. El Nico va cantar cada cançó, com els millors cantautors, interpretant-ne cada paraula i exhibint-ne bé tota la lletra, sense deixar anar en cap moment la guitarra, un instrument que domina sense cap esforç. Escoltar-ho tot plegat en un format així no fa més que intensificar els poders d’aquests autèntics professionals. Per si fos poc, el Ramón Mirabet surt d’entre el públic i canta també un parell de temes.

Aquest any, Músiques ens portarà noms com Ivette Nadal, Albert Nieto i Carlos Gómez, Igomà i Filipin Yess; però que el concert del Nico Roig seria un espectacle irrepetible era, una mica, un secret a veus. Un secret que va quedar revelat a un públic afortunat que segur que encara desitjaria seguir, aquella nit de divendres, demanant cançons.

David G. L.

Després de treballar nou anys al Pèl i Ploma, em decideixo a obrir el meu propi estudi i escola de dibuix i pintura, primer ubicada al carrer Òdena, i ara, situada al carrer St. Martí de Tous. Des de de fa 12 anys, imparteixo classes extraescolars de dibuix i pintura per a totes les edats, a partir de 5 anys.

És per això que l’estudi de la Pilar Carballo “Escola Troba’t” presenta i vol compartir “una mirada versàtil”, una exposició col·lectiva del conjunt d’alumnes adults amb la participació dels alumnes de la Marina Pedrós.

Així, aquesta exposició és el recull del treball d’un nombre d’adults i una professora que ens fa molta il·lusió presentar públicament, pel nostre esforç i ganes d’expressar a través de la nostra obra.

Quan la direcció de l’Ateneu Igualadí va proposar-me crear una exposició fotogràfica singular sobre l’entitat i sumar-me així als molts actes i esdeveniments organitzats per celebrar els seus 160 anys, reconec que vaig experimentar una gran satisfacció, però també vaig sentir el pes de la responsabilitat. Superats els primers moments de vertigen que hom sent davant el buit que suposa iniciar un nou projecte, vaig decidir que només el podia encarar com tots els que he fet: des de la més absoluta llibertat.

Portar més de mig segle en aquesta professió de fotògraf no ha minvat la meva curiositat, passió i compromís en la recerca de nous formats estètics, conceptuals i narratius a l’hora de bastir un projecte fotogràfic, ja que m’avorreix solemnement tot allò prefixat i dogmàtic.

Diuen que l’entusiasme d’un fotògraf amb un tema no guarda una relació essencial amb els seus continguts o valors. I que la mirada del fotògraf, àvida i tenaç, no només es resisteix a la classificació i avaluació tradicionals dels seus temes, sinó que procura conscientment conferir importància a les coses que li interessen, desafiar-les i subvertir-les. He de dir-vos que la meva intenció a l’hora de realitzar aquesta exposició no era desafiar ningú, però sí mostrar que les coses es poden veure des d’una nova mirada.

Si reduïm a la quinta essència la mirada o, millor dit, l’enquadrament descobrirem secrets en les realitats que observem. Per això els macros són un elogi d’allò mínim, reafirmant la importància i la diferència entre allò petit i allò insignificant. Tot, sense excepció, és un fragment de quelcom major i l’escala la definim nosaltres. Els reflexos, en canvi, habitualment ens sorprenen, ja que difícilment un pot preveure què ens retornaran i en ells gairebé sempre hi intuïm el pas del temps. Em captiva fotografiar aquestes superfícies que m’ofereixen imatges magnífiques, irrepetibles, misterioses, màgiques i distorsionades d’un espai. Tanmateix, les fotografies en moviment, una tècnica que vaig començar a experimentar als inicis dels anys setanta en unes fotografies fetes al Duomo de Milà, puc afirmar que ens connecten directament amb conceptes com ara avançar, guanyar terreny, resistir, millorar, evolucionar, moure’s i un llarg etcètera. Conceptes que, sens dubte, ens condueixen a ampliar la nostra visió de camp.

Sé que hi ha estudiosos de la fotografia que afirmen que els fotògrafs són i som recordats per les nostres fotografies, potser sí, chi lo sa! Però aquestes no deixen de ser retalls de realitats més grans que ens apropen a la quotidianitat, al document o a la creació artística. Això sí: no tingueu cap dubte que només són una visió subjectiva interpretada per cada fotògraf.

Les meves fotografies no celebren esdeveniments ni els faculten en si mateixos, sinó que són un missatge sobre els esdeveniments que enregistren i l’eina que jo, com a fotògraf, utilitzo per dir-vos que he decidit que valia la pena enregistrar el que estava veient per a poder-ho compartir, més tard o més d’hora, amb tots vosaltres.

Josep Bou
Fotògraf

Per a més informació sobre l’exposició veure el blog de Josep Bou.

Del 30 de novembre al 8 de gener.

Aquesta sèrie d’obres, estan realitzades sobre metacrilat de 4mm, han estat pintades amb esprai, utilitzant la tècnica del graffiti i adaptada a les exigències del nou suport. Pe aconseguir un acabat totalment pla i brillant, les obres han estat pintades per la part posterior del metacrilat, una tècnica única i diferent, donant-li un aspecte elegant i minimalista. Emmarcada en alumini i doble trasera d’escuma de 2mm i dm de 2mm.

… des de les cançons d’autor i les versions amb sabors brasilers i cubans de Mel Semé, passant per l’indie íntim i minimalista de Le Nais, fins a arribar al concert que ens ocupa, el duo Evoéh, dos músics amb un clar compromís amb la música de tradició oral sefardita, gallega i catalana, i amb la poesia reivindicativa.

Només amb aquesta informació ja es podia intuir que es tractava d’una ocasió encara més especial de l’habitual, potser més exigent i, definitivament, no per a tothom, però indubtablement única. Tots aquests prejudicis van quedar dissipats amb la naturalitat de l’Ariana Barrabés i del Jesús Olivares, que es van presentar i van deixar clar el to amable i didàctic del concert abans de passar a interpretar algunes cançons amb quasi 1000 anys d’antiguitat. La veu impol·luta i la forma de frasejar i jugar amb paraules de l’Ariana, moltes vegades d’idiomes familiars, però desconeguts per gran part del públic; va evitar que ningú perdés l’atenció en cap moment. Una expressivitat que, sumada a la interessantíssima i precisa informació contextual, cultural i històrica, que l’artista proporcionava abans de cada cançó, va aconseguir que tothom continués amb una facilitat enlluernadora el significat de cada una d’elles. I encara no he dit res del Jesús, un músic clarament disciplinat i molt virtuós, que va alternar entre la familiar guitarra; el seu parent més llunyà, l’ud o llaüt àrab; i la més aventurera kora, una mena d’arpa africana sense trasts, feta amb una carbassa a tall de caixa de ressonància, recoberta de pell de cabra. Totes aquestes cordes, amb un exotisme més o menys exuberant, depenent de la combinació d’instrument i origen de la cançó, no van deixar de tenir un so familiar per a tots els assistents, ja que tot remetia a la forma més moderna i popular que va néixer de la influència de tota aquesta música de l’antiguitat: el flamenc. Però no ens equivoquem, Evoéh no van arribar a tocar cançons flamenques en cap moment, sinó una música tan incrustada en les arrels d’aquesta tradició ben propera a tots nosaltres que, tot i tenir quasi 1000 anys (conservant aquesta aura ancestral i misteriosa), va resultar accessible i irresistible.

Així, i com van aclarir els músics, el concert va ser una barreja de les diferents facetes de la banda: les cançons sefardites, més antigues i desconegudes; les balades tradicionals gallegues, els poemes reivindicatius que ells mateixos han musicat i aquestes introduccions contextuals i didàctiques que van acompanyar l’espectacle. Per tots aquests i molts altres motius, Evoéh passen a la fructífera llista de descobriments que Músiques de Butxaca no deixa d’oferir, mes rere mes.

David G. L.

Va ser un concert amb un ambient encara més íntim de l’habitual en el cicle de concerts de petit format de l’Ateneu, tant per part del públic; que ben segur va agrair l’oportunitat de gaudir d’un concert d’aquesta qualitat amb una distensió única; com per part de l’artista; que abans de començar l’espectacle va recalcar que el que escoltaríem es tractava d’un format quasi inèdit (era la segona vegada que el feien), ja que el seu bateria, malalt, no havia pogut assistir a la cita.

Així, acompanyada únicament per l’imponent piano de cua del Teatre Municipal i per una segona veu als cors, la Naida va començar amb la mateixa cançó que obre el seu primer àlbum, l’emotiva ‘We Carry Pleasure, We Carry Pain’, per passar de seguida a la guitarra elèctrica amb ‘Am I’, la cançó que dona nom al disc, una altra impactant balada que va equilibrar fragilitat i un to una mica més ferotge, recordant altres grans cantautores femenines. A mi, concretament, em va fer pensar en la pionera alternativa PJ Harvey. En aquest punt, tothom era conscient que estàvem davant d’una intèrpret amb una veu excepcional. El format no podia ser més perfecte per gaudir-la sense cap impediment: la Naida va continuar cantant a la guitarra, i l’acompanyament addicional de cors i piano va mantenir en tot moment la intensitat ideal. La interpretació en directe de l’àlbum ‘Am I’ va continuar amb ‘Fight’, un àlbum que la Naida va explicar que va sorgir en un moment especialment introspectiu, durant el confinament provocat per la pandèmia. I d’aquest tema vam passar a Burning, una de les primeres cançons de Le Nais, potenciant la sensualitat del concert amb una interpretació apassionada. Els altres moments destacables van ser ‘Hello Vampire’, tema també pertanyent a ‘Am I’, amb una tornada molt característica; algunes versions i, sobretot, el bis improvisat del concert, amb una cançó en forma de mantra que va quedar descartada perquè requeria un tambor, tambor que va ser substituït per una picada de mans col·lectiva en què el públic no va dubtar a participar i el resultat de la qual va ser realment impressionant.

En definitiva, va ser un concert breu, però molt concentrat, especialment íntim i intens a nivell emocional, i crec que tot això, que no sempre es compleix amb tanta exactitud, el públic ho va agrair moltíssim.

David G. L.

L’empresa Societat Anònima d’Extractes Tànics de la família Durall Serra, dedicada a la fabricació d’extractes vegetals adobadors de quebracho, pi i alzina i molt vinculada amb la majoria d’adobers de la ciutat; va fer donació de la maquinària del rellotge de la torre.

Els objectius socials de l’escola de l’Ateneu i la finalitat formativa dels fills i filles dels industrials del moment van ser les raons que van dur a aquesta empresa, fundada al 1916, a realitzar aquesta aportació tan valuosa i significativa per l’edifici. Però no ha estat fins al passat mes d’octubre de 2023 que la família Durall Serra s’ha posat en contacte amb l’Ateneu per fer-nos coneixedors del fet, que fins ara s’ignorava. També s’han aportat els documents originals on es posa de manifest aquesta donació tan valuosa i que des de l’actual Ateneu agraïm que ens hagi estat transmesa.

És significatiu que malgrat el pas del temps, les persones se sentin encara connectades a les entitats socials i culturals, i que d’alguna manera o altra segueixin configurant vincles i mantenint la història del teixit associatiu a través d’accions com aquestes. Ens agrada anar construint i reconstruint la història de l’Ateneu al vostre costat i esperem seguir fent-ho en el futur. El rellotge del temps passa i l’Ateneu segueix desenvolupant les seves accions amb la mateixa finalitat social dels seus inicis. Gràcies família Durall Serra per la vostra aportació llavors i ara.

L’objectiu de la XTAC (Xarxa de Teatre d’Ateneus de Catalunya és facilitar la contractació en bloc d’espectacles per part de diferents ateneus i possibilitar l’organització de gires que recorrin tot el territori català. Des de la XTAC s’està promovent l’ampliació dels membres d’aquesta xarxa per tal de fer més força i tenir més avantatges a l’hora de contractar els espectacles. Amb l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera ja en sumen 41 ateneus participants.

En aquesta edició es van reunir 15 cerveseres artesanes i es van celebrar diferents concerts musicals en directe que van animar tota la jornada de 12 del matí a 24h de la nit. Una jornada preparada i amenitzada pensant en tots els públics de totes les edats i grups. Podem dir que la Fira de la cervesa artesana va donar el toc d’inici per a seguir desenvolupant una trobada en els propers anys a l’Ateneu.

I si vols conèixer millor cada cervesera, aquí les tens!

LA CALAVERA: www.lacalavera.cat
ALES AGULLONS: www.masia-agullons.com
ESPINA DE FERRO: www.espinadeferro.com
MINAIRONS: www.cervesaelsminairons.com
SUBVERSIVA: www.subversiva.coop
LA MONTBUIEN-K: www.lamontbuienca.cat
KIBUS: www.kibus.cat
HOPPIT: www.cerveseshoppit.com
LA LENTA: www.lalenta.beer.com
BRIPAU: www.bripau.com
MERCURII GARAGE: www.mercuriigarage.com
BEER YOYCE: www.joycebeerco.com

Tot i que la revista va deixar de publicar-se, l’associació  segueix existint desenvolupant funcions de difusió de les revistes en format digital, així com altres publicacions disponibles a través de la seva web. L’Associació manté una plataforma online per a l’edició d’altres obres i la promoció d’activitats culturals sobre Igualada i la comarca.

L’Ateneu Igualadí té un gran interès per acollir entitats com aquesta i ajudar a compartir les diferents accions, sobretot aportant els espais per la propagació i organització de les activitats sobre publicacions referides a la cultura d’Igualada i la comarca. Desitgem que formar part de la família de l’Ateneu permeti una major difusió i coneixement de les propostes culturals que en sorgeixin. Podeu consultar la web de la revista a https://www.revistaigualada.cat/ .

Dahoud Sarhandi, cofundador de Repair Café Barcelona, presentarà aquesta  iniciativa d’economia circular que consisteix a reparar objectes avariats com electrodomèstics, equips informàtics i equips mecànics amb creativitat i empoderament. Una oportunitat única per conèixer una institució que està en primera línia de la cultura maker i preguntar-nos si podem articular una experiència similar a Igualada?

L’objectiu de Repair Café és promoure un canvi d’hàbits de consum a través de la reparació, empoderant la ciutadania amb habilitats que els permetin l’aprofitament perllongat i evitar l’impacte negatiu ambiental de l’obsolescència programada. Aquesta iniciativa neix originalment a Amsterdam i ja compta amb més de dues mil seus arreu del món.

Open Art Barcelona, que gestiona Repair Café, és la primera associació del país que ha obtingut la llicència d’Amsterdam. Va néixer el 2019 i amb el projecte Banc d’Objectes, una biblioteca d’objectes per compartir, reparar aparells avariats i transformar residus en art. Carolina Rivas i Daoud Sarhandi en son fundadors i ànima, recolzats per l’expert en reparacions d’Andreu León de Cabo Sindín.

Repair Café Barcelona també té vincles internacionals, com a membre oficial de Restarters del Regne Unit, que ha col·laborat en l’estudi de reparació d’electrodomèstics de l’Imperial College London.

Descobrir aquesta important iniciativa de primera mà, escoltar les experiències i compartir idees i noves oportunitats. Estudiants des de l’escola, secundària i batxillerat, esperem que no us perdeu aquesta presentació.

Aquest programa compta amb el suport del Consell Comarcal de l’Anoia, del Departament d’Empresa i Treball i Catalunya Emprèn+I de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona.

+info sobre Repair Café Barcelona:

Banco de objetos

I així va aparèixer l’anunciat com a “supermúsic” cubà, armat amb dues guitarres i rodejat per tot l’equipament necessari pel que el Quico ja va avançar que seria un concert de “cançons amb loops electrònics”. Mel Semé, bateria, guitarrista, pianista i veu privilegiada; va estudiar música a l’Havana, però ha viatjat per tot el món i, des de fa vint anys, resideix a Barcelona. De fet, la primera meitat del concert va estar recolzada sobre el seu extens currículum, tant en solitari com de projectes en què participa. L’espectacle va arrencar amb Marigold, una cançó de la seva banda californiana Gone Gone Beyond, per continuar amb altres dos o tres temes propis que el públic no va reconèixer (en contrast amb la tònica del que seria la segona meitat, més animada, del concert) però que tothom va escoltar i gaudir amb immaculada atenció. En aquest primer grapat de cançons ja va quedar clar el domini del Mel dels instruments triats, tant de la guitarra, amb freqüents passatges instrumentals i solos, com de la veu; així com la seva faceta de percussionista reputat, programant constantment subtils, però elaborats ritmes electrònics que donaven textura a tots els temes.

Va ser llavors quan el fins ara pudorós músic va començar a explicar la seva història: en Mel ens va parlar de Cuba, i de Catalunya, des del seu punt de vista, i ens va presentar a la seva parella i futura esposa, que es trobava entre el públic, per dedicar-li la següent cançó: Yolanda, el clàssic cubà del cantautor Pablo Milanès. Aquesta llarga introducció parlada, que en altres circumstàncies podria pecar d’innecessària, es va revelar com una de les principals virtuts de la segona meitat del concert, en la que abundarien les versions de cançons més conegudes, en gran part, gràcies a l’honestedat, el sentit de l’humor i la tendresa irresistibles del músic. Encara més, va dotar a la cançó d’una emoció i energia que van mantenir-se durant els casi deu minuts que va durar la seva interpretació, improvisació a la guitarra inclosa. Un altre moment enlluernador va arribar a continuació, amb la participació de la seva filla adolescent, també entre els assistents, on la complicitat entre pare i filla va ser electritzant.

El tram final, en el que el Mel ja no va deixar de parlar, va ser una bateria de versions variades en què vam poder escoltar des de cançons que el músic va aprendre treballant pels carnavals de Brasil, passant pels inconfusibles acords del ‘Blackbird’ del Paul McCartney; un tribut als grans cantautors catalans, amb ‘Mediterráneo’ i ‘Que tinguem sort’; per acabar tornant a Cuba, concretament a Mayarí, amb el ‘Chan Chan’ que van popularitzar els Buena Vista Social Club, que va provocar que tot el públic s’aixequés a ballar. Menteixo: no tothom es va aixecar, però, com va puntualitzar el Mel, fins i tot els que continuaven asseguts estaven fent “el ball de la cadira”. D’aquesta manera, en un concert que va desbordar la duració habitual de les cites de Músiques, tothom va viatjar (i ballar) arreu del món sense necessitat d’abandonar el seu seient a sobre de l’escenari del teatre. A vegades, la música és així.

David G. L.

A una edat primerenca va començar la seva inquietud per la composició i l’acostament a múltiples instruments entre els quals va destacar la guitarra, el piano i la bateria.

Ha viatjat per Europa formant-se musicalment i fent diferents gires. Des de 2003 resideix a Barcelona. Mel Semé ha compartit escenari amb: Youssou Ndour, Steward Copeland, Kymani Marley, Giovanni Hidalgo, Nicholas Payton, Steve Coleman, Fito Paez, Damien Rice entre d’altres… Actualment gira activament amb el seu grup Gone Gone Beyond i és baterista del Bardia Charaf Quartet. Un artista inquiet que fa parada a Igualada que no podem deixar escapar. Seguiu-lo a @melseme.

Tornen els concerts dalt l’escenari del teatre amb una copa a la mà. Seu al costat de la millor música. Entrades a tiquetsigualda.cat.

S’ofereixen quatre nivells, per cobrir des del primer cicle de primària, amb el Lego®Robotics per infants de 6 a 8 anys fins al taller La Malla Jove, per assessorar en la creació i producció utilitzant impressió 3D, tall làser, etc. a partir dels 16 anys. Per als de 8 a 10 anys s’ofereix el Reprograma’t, de programació amb els diversos llenguatges tecnològics, que lliguen el joc amb la tecnologia, i l’Inventors 3.0, per introduir al món maker a les noies i nois a partir d’11 anys.

És important que les famílies coneguin aquesta oferta d’altíssim nivell internacional, amb un preu molt asequible i que vincula el joc i la tecnologia, inspirant-se en el concepte dels FabLab creada al Massachussets Institute of Technology, i concretant-se en els Espais Maker -fem-nos ho nosaltres mateixos i ajudem-nos a fer-ho- com s’identifica l’Espai Malla.

El procés d’inscripció és molt senzill accedint a través de l’enllaç de la pàgina web espaimalla.cat, on hi ha tota la informació de cada activitat a més de tota la informació de l’entitat. Cal aprofitar aquest eina excel·lent que podem disfrutar a l’Ateneu d’Igualada.

Penedès Online entrevista a Mireia Claret com a presidenta de l’Ateneu per donar a conèixer l’exposició ‘18 objectes per descobrir. 160 anys de l’Ateneu‘, així com la que es farà a l’Arxiu Comarcal d’Igualada ‘L’Arxiu de l’Ateneu’. Tota una descoberta! Aquí podreu escoltar el podcast de l’entrevista.

Enllaç a l’entrevista.

Us deixem aquí el recull de les activitats que s’estan realitzant fins la tardor, perquè no te’n perdis ni una! Si vols més detalls visita la nostra agenda.

30/06/23 Certamen de música jove
04/07/23 Premis Mercè Rodoreda amb Òmnium
05/07/23 Fit dance a la Pista
09/07/23 Open mic
11/07/23 Concert de Jazz (covers) d’Alumnes de l’EMI
12/07/23 Fit dance a la Pista
15/07/23 Creativat Teatre/Música (Acadèmia Dell’Arte)
20/07/23 Cinema a la Fresca
20/07/23 Inauguració Exposició Museu 18 objectes per descobrir (fins 03/09/23)
21/07/23 Presentació programa i cartell de FM de l’Ajuntament a les escales de l’Ateneu
21/07/23 Eugeniades
27/07/23 Cinema a la Fresca
21/08/23 Lliurament del Penó de la Ciutat (Saló de Sessions de l’Ajuntament)
22/08 al 26/08  Visites Guiades per l’Ateneu amb David Martinez
23/08/23 Rebuda de la Pasacalle (amb FESTHI)
24/08/23 Portada del Penó de la Ciutat (Missa en honor a Sant Bartomeu i tot seguit Processó; Ajuntament – Santa Maria)
26/08/23 Concert de Lali Begood Jardí Prohibit
26/08/23 Torneig d’Escacs al vestíbul
27/08/23 Portada del Penó de la Ciutat (Ofici solemne en honor a Sant Bartomeu; Ajuntament – Santa Maria)
18/11/23 Festa de la Cervesa
23 al 25/11/23  Premis Zoom Festival

Aquest dimarts 20 de juny hem fet entrega dels Premis de Recerca Jove al espai del Campus Universitari d’Igualada. El Premi Local és atorgat cada any per l’Ateneu Igualadí en reconeixement als millors treballs en recerca d’àmbit local.

Han guanyat el premi la Roser Figueras Martínez (premi d’àmbit científic i tecnològic), la Maria Elna Güell Jorba (premi d’àmbit artístic) i Nil Mercader Talló (premi d’humanitats i ciències socials). Junt amb els guanyadors hi trobem la Mireia Claret, Presidenta de l’Ateneu, així com membres del Jurat, la Maria Rosa Pares i Pau Duran.

Enhorabona a tothom per la bona feina!

El pròxim dilluns  5 de juny, amb motiu del Dia de l’Associacionisme Cultural, l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera ofereix a la ciutadania una jornada de portes obertes per mostrar a tothom que se senti interessat la nostra feina i instal·lacions, i fer valdre la tasca que fem.  D’aquesta manera, qualsevol persona podrà apuntar-se a qualsevol de les dues visites guiades que es realitzaran al llarg de la jornada, una primera visita a les onze del matí i una segona i última visita a les cinc de la tarda.
Com hem dit, seran visites guiades, que mostraran les diverses sales i espais que conformen l’edifici modernista històric de l’entitat al mateix temps que els contextualitzen amb una mica d’història explicativa. Una oportunitat única per descobrir més sobre l’Ateneu Obrer més antic de Catalunya.

El també saxofonista va confessar que va assistir com a públic a aquell concert inaugural, moment exacte en què va decidir que ell també havia d’actuar en aquestes condicions. Per fer-ho tot més rodó, ell i la seva banda, Tres Tambors, van decidir aprofitar l’ocasió per tancar un altre cercle: el de l’àlbum Suite Salada, el millor disc de jazz de 2017 segons la revista Enderrock, interpretant-lo amb la formació original per (probablement) última vegada.

Amb només unes breus instruccions (“podeu aplaudir, ballar, posar-vos de peu quan vulgueu”), una brúixola (el quartet americà del pianista Keith Jarret a la dècada dels 70, ni més ni menys) i una tauleta de fusta plena d’abaloris, campanetes i estris exòtics variats, aparentment més propis d’un antic xaman que d’un músic modern, la banda va començar el ritual: 60 minuts ininterromputs de sons al·lucinants i paisatges sonors que els quatre components van transformar amb les seves mans una i altra vegada davant dels nostres ulls atònits. La peça va arrencar amb una llarga introducció ambiental en la que l’Albert va combinar amb precisió totes les eines que tenia a la taula per transportar-nos a l’illa menorquina que va inspirar la suite. Els Tres Tambors van acompanyar-lo en tot moment, amb una subtilesa que va caldejar atmosfera del teatre a foc molt i molt lent, fins que finalment va aparèixer, elegant però robusta, la línia de (contra)baix de Marko Lohikari, al que aviat s’hi van unir la desordenada creativitat de la bateria de l’Òscar Domènech i la contundència majestuosa del piano de cua del Marco Mezquida. Va ser en aquest moment quan va aparèixer, triomfant, el saxo de l’Albert, amb el seu estil generós i molt melòdic; un so que va resultar gloriós després d’aquest meticulosament construït preludi. No va faltar de res, a destacar: els passatges més insistents, gairebé coquetejant amb el rythm and blues i el rock and roll més primitius, on us asseguro que el Marco Mezquida sonava, per moments, més a prop del Fats Domino que de qualsevol pianista de jazz (crec que mai havia vist fer sonar un piano de cola d’aquesta manera a la comarca de l’Anoia!); i els múltiples i meravellosos solos que, tant l’Albert al saxo com el Marco al piano i, més puntualment, el Marko al baix i l’Òscar a la bateria, ens van regalar, sempre situats de forma orgànica dins la pròpia suite, mai forçats, sempre elaborats, reveladors, i, sovint, aclaparadors. Així va arribar la conclusió, anunciada pels sons juganers que ens havien donat la benvinguda feia escassos minuts, massa aviat, com si deixéssim enrere aquesta fantàstica illa que els músics ens acabaven de descriure: els seus colors, les seves olors, els seus sons, les seves textures…

En fi, un cop a casa i després d’una allargada i merescuda ovació unànime dels més de cent viatgers, l’Albert va i ens proposa fer panellets: Panellet song, una frenètica melodia inèdita a la Ornette Coleman, un tema molt animat que, si bé va trencar amb la qualitat més etèria de la suite, va oferir als músics una última oportunitat de demostrar el seu virtuosisme en els seus respectius instruments. Crec que ningú va abandonar el teatre sense la sensació d’haver presenciat un espectacle irrepetible aquella nit. A vegades, a les Músiques, hi ha talent de sobres per a varis concerts dalt l’escenari.

David G. L.

L’himmeli és una decoració geomètrica de palla que es fa a Finlàndia i a altres països nòrdics per Nadal. Tradicionalment, es feia per assegurar una bona collita de sègol l’any següent.
Helka Folch va aprendre a fer himmelis de la seva mare, Terttu Eskelinen, i als tallers d’himmeli del centre cívic de Kuopio.

El que s’obtingui de vendes de les peces es donarà al VHIO (Vall d’Hebron Institut d’Oncologia).

Aquesta atmosfera especialment familiar va quedar ratificada pel brindis de gintònic que els tres músics van dedicar als afortunats assistents, com si ens donessin la benvinguda al seu local d’assaig, abans de seure als seus respectius instruments per posar-se a treballar.

Treballar es un verb triat, perquè la professionalitat que els tres músics desprenien a cada nota que tocaven va ser absolutament palpable des del primer moment. Un altra paraula que venia immediatament al cap era felicitat. El Juan Zelada és un músic feliç, sensació que sospito que té molt a veure amb la sensibilitat pop de la que totes les seves composicions i interpretacions en fan gala, inclús les balades més tendres acaben desembocant en una catarsi musical. Zelada va estudiar a l’escola de Paul McCartney de Liverpool, herència i influencia molt acusada en la seva música. Així, el concert va anar evolucionant fent un repàs de gèneres musicals, sobretot d’arrel negra, passats per un filtre de felicitat pop: moltíssim soul (l’anomenat blue-eyed soul, tot i que juraria que Zelada té els ulls marrons), blues, blues amb una mica més de rhythm, funk i, fins i tot, reagge. El domini que els tres músics tenen per jugar amb tots aquests gèneres va quedar patent amb el to de jam-session (sense arribar a una improvisació total, ja que la sensació de control era contínua) al que molts dels temes que van tocar s’acabaven apropant. La bateria del Pablo Díez es va desmarcar de seguida i era evident que el músic s’ho estava passant genial. Miguel Sempere, que celebrava el seu aniversari, també estava tenint una gran nit, regalant solos de guitarra compactes, fluids i funcionals una vegada rere l’altra. Per la seva part, el Juan Zelada, un frontman total, no va deixar d’interactuar amb el públic en cap moment, mentre cantava, tocava el teclat i cobria l’absència de baixista (una llàstima, sobretot tenint en compte la seva importància en els gèneres musicals que es van degustar) amb un segon teclat. Baix, teclat, veu i públic: quatre instruments a la vegada amb una eficiència i un virtuosisme esfereïdors.

No fa falta assenyalar que els assistents estaven totalment entregats a l’espectacle, corejant els constants ganxos melòdics que decoren gairebé totes les composicions de Zelada i, finalment, posant-se de peu i ballant els temes més eufòrics que van dominar l’últim terç del repertori. El que sí que s’ha de dir és que va ser una cita en què el format de Músiques de Butxaca va brillar més que mai: en primer lloc, perquè va convidar de forma instantània a aquesta compenetració entre músics i públic, així com a aquest aspecte lúdic que tots els temes van tenir; i, en segon lloc (i crec que aquesta va ser la gran victòria de la nit), per la facilitat d’un artista com Zelada a l’hora de subvertir aquest format i portar-lo al seu terreny, per convertir-lo en una festa col·lectiva que hagués funcionat igual de bé en una sala de concerts plena de gom a gom.

David G. L.

Horari:
De dilluns a divendres
de 9:00h a 13:00h i de 16:00h a 20:00h.
T. 938 030 763

A l’Ateneu Igualadí presento una mostra de les darreres col·leccions i una sèrie nova, Natura plaent, on he volgut plasmar la natura orgànica, l’essència, més enllà d’una representació visual. La connexió amb la natura i aquesta manera obstinada que té de seduir-me m’inspira cada dia, em regala bellesa i el repte és captar-la, pintar-la. L’emoció i la intuïció són el motor. En el procés creatiu experimento, invento, descobreixo i en aquest transitar lliure em sento feliç. És la meva particular mirada d’interpretar natura i emocions. I el resultat és bonic, transparent, honest. En les meves exposicions convido a cercar el detall i descobrir petits mons amagats en els paisatges fent una picada d’ullet a l’espectador.

Sobre mi
La meva vinculació amb el món de la cultura a través de la meva professió com a programadora cultural a l’Ateneu Igualadí m’apropa a l’art. Alhora m’inicio agafant els pinzells seguint el batec de la meva
inquietud creativa, tot plegat comença a fnals dels anys noranta. De formació autodidàctica, la meva obra és resultat d’anys d’explorar fns a trobar el meu propi llenguatge pictòric, una manera particular d’expressar qui sóc a través de la pintura. Treballo sobre cartolina i llenços. Pintura a l’oli i acrílica.

Col·leccions:
Natura i sentiments, Paisatges impossibles, Sinuós I, Sinuós II, Finestres de Natura, Mentre els carrers dormien, La poètica del mar i ara a l’Ateneu Igualadí, Natura plaent.

Tenim una sorpresa que no esperaves, sí, sí, d’aquelles que només passen a Igualada… degut a la gran demanda sorgida torna La Corte del Faraón! La producció més emblemàtica de l’Ateneu Igualadí que va arrasar al teatre durant la Festa Major 2022, es podrà tornar a viure els dies 11 i 12 de febrer.

És l’obra en què diferents entitats i professionals igualadins es troben per mostrar una petita part de la nostra història, un fet històric que parla de desitjos, frustració i censura, sota la direcció d’en Pep Farrés i amb la participació de la Coral Xalest, l’orquestra JOSA, i un bon nombre d’actrius i actors de la comarca entre d’altres. Una iniciativa memorable des de l’Ateneu per la ciutat.

Si no saps què regalar per aquest Nadal, o simplement vols fer el regal més propi i diferent, pots comprar les entrades a partir del 20 de desembre a tiquetsigualada.cat. I deixa’t portar per un esdeveniment únic que tenim la sort de poder repetir per darrera vegada.

L’objectiu d’aquest format d’espectacle és acostar la música en directe i donar a conèixer músics locals i d’arreu, una filosofia ambiciosa que de ben segur assolirem de nou amb aquesta nova represa del cicle de concerts.

A causa del COVID vam haver de deixar-lo de fer, i ara al 2022 ja tenim a punt la tornada. Comptem per aquesta nova edició amb el membre de junta Quico Vallès (Quico13) que s’ha implicat en el projecte i té una trajectòria musical sòlida que l’avala per portar els millors músics del moment, propostes innovadores i ser altaveu de joves talents.

Els concerts es faran un divendres de cada mes en un magnífic context, el Teatre. A les 9 del vespre tornarà la màgia dalt l’escenari per veure els músics tocant i al públic gaudint de les peces tot prenent un gintònic.

La temporada arrencarà amb el trio de Roser Monforte, saxofonista amb una dilatada experiència en diverses bandes musicals i que ha tocat en diferents teatres i festivals. Actualment, dirigeix l’espectacle de música i dansa contemporània TAD!  i  la formació Roser Monforte Trio.

El primer concert oferirà una paleta de colors que conformen aquest paisatge sonor ideat per la saxofonista Roser Monforte, acompanyada del propulsiu i sòlid baterista Jordi Pallarés, i del brillant guitarrista, Pau Mainé. Junts conformen un triangle de sonoritats que s’entrellacen i dialoguen. Conviden el públic a un viatge per aquest paisatge sonor, que anirà des de la calma i la subtilesa fins a la rauxa frenètica.

Tota la informació i venda d’entrades a Músiques de Butxaca.

Si voleu anar fent boca podeu consultar el seu canal de Youtube i deixar-vos anar…

Tenim la millor proposta de la mà dels docents més qualificats per aprendre tecnologia des de ben petits!

INVENTORS 3.0

Edat: a partir 11 anys
Horari:  divendres (a partir del 7 d’octubre), de 17:15 a18:45h
Lloc: Espai Malla (Ateneu Igualadí), carrer de Sant Pau 9, Igualada.
Preu: 45,00€ trimestrals
En aquesta activitat proposem fer un pas més cap a la cultura maker, combinarem algunes pràctiques proposades pel monitor i amb la construcció de projectes que l’alumne esculli segons els seus coneixements i habilitats. Durant el desenvolupament del projecte guiat de tecnologia i robòtica aplicada: s’ensenya a fer un bon ús de les eines i la maquinària de l’Espai Malla, els principals conceptes de la mecànica: palanques, engranatges, etc. Seguirem en el món de la programació a través de plataformes com MAKECODE, TINKERCAD, per tal d’acabar el curs amb projectes més complexos d’Arduino. El ritme i els projectes s’adapten al nivell de l’alumne.
Inscripcions: https://forms.gle/UGXPNEgxsTQqC4H98

LEGO® ROBOTICS

Edat: 6-8 anys (a partir de 6 anys)
Horari:  dimarts (a partir del 4 d’octubre), de 17:15 a18:30h
Lloc: Espai Malla (Ateneu Igualadí), carrer de Sant Pau 9, Igualada.
Preu: 45,00€ trimestrals
Introducció a la tecnologia de la mà de Lego®. Abans d’entrar de ple amb el que popularment diem robòtica, aprendrem crear petites màquines simples a través d’engranatges, palanques i politges.. construirem enginys per resoldre petits reptes que ens permetran treballar les STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) per posteriorment iniciar-nos a la programació per blocks a través de kits com Lego® WeDo.
Inscripcions: https://forms.gle/65Fb3YCywmsKHjgW7

REPROGRAMA’T

Edat: 8-10 anys (a partir de 8 anys)
Horari:  dimarts (a partir del 4 d’octubre), de 18:45 a 20:00h
Lloc: Espai Malla (Ateneu Igualadí), carrer de Sant Pau 9, Igualada.
Preu: 45,00€ trimestrals
Introducció a la programació educativa de la mà de Scratch, Lego® Mindstorms, Makeblock®, Microbit®..
La programació de diferents llenguatges informàtics ens permet definir una seqüència de passos i accions que la computadora interpreta i permet que aquesta i l’usuari s’entenguin. En el nostre dia a dia som usuaris de molts enginys que funcionen gràcies a la programació, en aquest extraescolar proposem fer uns primers passos per aprendre a ser creadors i no només usuaris.
Inscripcions: https://forms.gle/qpsLJ3paeg1w29ys5

Avui hem entregat els Premis de Recerca de Batxillerat dins el marc dels Premis Igualada Recerca Jove.
Volem felicitar al Macià Oliva Sabater pel millor treball local humanístic i social ‘1919’ i a la Rut LLombart Elias pel millor treball local científic tecnològic sobre les ‘plantes medicinals’. Ens alegra veure que les persones joves amb iniciativa acaben recollint el fruit del seu esforç i aportant a la ciutadania nous àmbits de coneixement social i científic. Us animem a seguir endavant i a que altres joves seguiu els seus passos!
Agraïments a:
@universitatdelleida @ajigualada #treballsderecerca #idgbatx #Ceci #dissenyigualada @rotaryigualada

L’Ateneu s’ha omplert de les obres dels artistes Ginagiore i Chema-b del 17 de maig al 5 de juny. Passa-hi, fes una volta, sopren-te amb la proposta d’aquests dos artistes d’Igualada. Es tracta de dos artistes que amb el temps han anat evolucionant fins crear un estil ben propi i personal, jugant amb les geometries, les formes, els personatges i els colors vius, sempre amb un toc retro que els fa ben particulars i reconeixibles.

Si et passeges per la ciutat o vora el riu els descobriràs… petits tresors urbans amagats.

La primera part de l’Assemblea es va dedicar a fer un repàs de les accions dutes a terme al llarg del 2021, com dèiem, un any encara marcat puntualment per la pandèmia, però que malgrat tot ha pogut finalitzar-se amb noves propostes molt destacables com ara la creació de l’Espai Malla al mes de febrer de 2021, la Sala d’Exposicions al desembre, que ja porta quatre exposicions diferents, i la Sala Petita de l’Ateneu Cinema també al desembre, que permet combinar el cinema més comercial amb el més alternatiu així com els documentals (amb Docs Barcelona) i el cinema familiar en català (amb Pack Màgic i Òmnium Anoia).

Cal fer un apunt especial sobre l’Espai Malla, que ara mateix permet reunir un públic molt divers (infants i adults, homes i dones), i on es desenvolupen activitats formatives, makeathons i projectes de recerca tecnològica que ens permeten convertir-nos en un espai d’innovació i de creació des de la pròpia ciutadania que pot arribar a ser molt potent a la ciutat. Es tracta d’un espai cofinançat per la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal i l’Ajuntament d’Igualada.

Altres novetats destacables han estat l’aposta per un Ateneu sostenible energèticament, que es tradueix en la instal·lació de plaques fotovoltaiques que en l’actualitat ja aporten l’energia necessària pel manteniment de l’edifici. També ho és la col·laboració de l’Ateneu en les accions entorn la proposta ‘Els ateneus no oblidem’ que treballa sobre l’espoli franquista des de la FAC (Federació d’Ateneus de Catalunya). De cara a la festa major 2022 l’Ateneu promourà l’obra ‘La Corte del Faraón’ amb música de La Josa i la Coral Xalest, amb joves igualadins i membres de la Companyia de Dansa Dell’Arte per l’actuació.

De cara a l’any 2022/23 les propostes es centren en  diversos aspectes: en primer lloc una millora en la comunicació més acotada als interessos i necessitats particulars així com l’ampliació dels avantatges per a socis i sòcies. I finalment, l’objectiu de fer créixer en nombre les persones que formen part d’aquesta gran família que és l’Ateneu Igualadí, incrementant la massa social en un 10%.

Tot esperant que arribin els 160 anys de l’entitat a l’agost de 2023, s’aniran assolint mica en mica tots aquests objectius i probablement molts més. Esperem que la comunitat ateneista no deixi de créixer per donar valor a les persones i la participació de la societat.

La 18è edició de la Jornada recupera la presencialitat després de l’aturada provocada per la Covid-19, l’any 2020 i una edició híbrida sense carpa el 2021. La capital de l’Anoia acull durant 3 dies diverses exposicions, debats, uns premis de reconeixement i una fira, amb la voluntat de ser un aparador de la ingent activitat de centres d’estudis i ateneus i ser un punt de trobada i intercanvi anual.

Algunes de les activitats que es duran a terme són: una fira de 250 metres quadrats a la plaça de Cal Font, la taula rodona ‘Patrimoni a debat: reflexions de la societat civil’ en què participen els historiadors Neus Moran, Ramon Arnabat, Manel Santana i Gemma Tribó i l’espectacle ‘Kamishibais’ per a públic familia, entre d’altres. Els espais que seràn protagonistes de les propostes culturals són: Biblioteca Central d’Igualda, Museu de la pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia, Plaça de Cal Font, Ateneu Igualadí.

La inauguració del Recercat, que tindrà lloc el dissabte 7 de maig a les 10 del matí a la Carpa de Cal Font, comptarà amb la presencia del president del CECI, Xavier Barberà, la presidenta de l’Ateneu Igualadí, Mireia Claret, la Directora General de Cultura Popular i Assocacionisme i presidenta de l’IRMU, Adelaida Moya i el regidor de promoció cultural i relacions institucionals de l’Ajuntament d’Igualada, Pere Camps.

L’acte central de la Jornada acull el lliurament dels premis Recercat 2022, que en aquesta edició han recaigut en la en la Societat Andorrana de Ciències, en la categoria d’entitat, i “ex aequo” en Pere Pascual Domènech, figura imprescindible per a la història del CECI,  i Josep Campmany Guillot, en la categoria de persona.

L’objectiu dels premis és posar en valor i projectar la ingent activitat i la repercussió del treball continuat i arrelat territorialment dels centres i instituts d’estudis de recerca local i comarcal i també distingir a persones que han tingut o tenen un paper rellevant dins el col·lectiu dels centres d’estudis pel seu compromís amb la recerca i l’activitat cultural.

L’acte de lliurament dels premis Recercat tindrà lloc el proper dia 7 de maig a les 13.30 hores al Teatre Municipal- Ateneu Igualadí (C/de Sant Pau, 9 a Igualada).

Més informació a: www.irmu.cat

En aquest cas, la convocatòria va dirigida als col·lectius d’estudiants, inventors, ecòlegs, dissenyadors, enginyers, ambientalistes, etc. La manera de participar és inscriure’s, individualment o per equips de fins a tres persones, per desenvolupar -a partir de la presentació del repte prevista pel divendres 22 d’abril- prototips o solucions innovadores.

El 6 de maig, coincidint amb la Mobile Week Catalunya 2022, ens presentaran els projectes i el jurat, presidit pel biòleg ambiental Robin Corrià, decidirà l’equip guanyador que s’endurà 400€ del premi i l’accés al taller/laboratori d’Espai Malla per desenvolupar, posteriorment, el projecte presentat.

El període d’inscripció gratuïta és del 14 de març al 14 d’abril. El formulari, junt amb les bases i més informació es troba a espaimalla.cat.

La Makeathon 2022 compta amb el patrocini de Waterologies, Onalabs, Leather Cluster Barcelona i Amics del Rec.

Espai Malla és una nova iniciativa impulsada per l’Ateneu Igualadí, TICAnoia i disseny=igualada que vol aglutinar les persones i col·lectius amb potencial innovador per crear i fabricar amb tecnologies digitals. Compta amb el suport de la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament d’Igualada i el Consell Comarcal de l’Anoia.

La Fundació i2cat, conjuntament amb el departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori, està desenvolupant el Col·laboratori Catalunya Anoia, una nova forma de coordinar tota la innovació digital en el territori, amb el propòsit de fomentar les competències digitals de la seva població per resoldre conjuntament reptes sistèmics.

Més informació i contacte amb els mitjans de comunicació:
Robin Corrià (president del jurat) 675 624 619
Xavier Vives (president d’Espai Malla) 636 771 426

La proposta de la Sala és la següent:

Períodes d’un mes: exposar l’obra durant un mes (3 setmanes aproximadament).
Qualsevol tipus d’expressió artística: fotografia, pintura, escultura, art digital…
Espai d’interacció cultural: oferir la possibilitat als autors que exposen de ser presents a l’exposició per difondre millor la seva obra.
Venda d’obra: l’artista, si ho desitja, podrà gestionar la venda de les obres de forma particular.

Si vols fer una proposta d’exposició, per a tu o la teva entitat, omple les dades del següent formulari i ben aviat ens posarem en contacte amb tu: accés al formulari.

Aquí teniu les noves propostes d’activitats, clubs i tallers de robòtica que proposa l’Espai Malla de l’Ateneu. Segur que algun o altre t’encaixa!

Activitat La Malla Jove

A partir del dijous 3 de febrer, cada dijous de 17.30 a 19h La Malla Jove és un club per a joves a partir de 10 anys on farem activitats creatives de tecnologia. El club és un entorn dins Espai Malla per a joves afeccionats a la tecnologia i robòtica, on podran crear els seus invents de manera autònoma i amb l’ajuda d’adults que guiaran els projectes. Per més informació i inscripció a La Malla Jove contacteu per whatsapp al telèfon 686 196 918.

Activitat de creació d’un sistema de mesura i control del CO2 en espais tancats

Dirigit a mestres i responsables d’escoles i instituts de l’Anoia. Dijous 3 de febrer de 18.30h a 20.30h. Els participants crearan un equip amb un sensor de CO2 connectat a internet a un sistema de recollida de dades. El contingut del taller és: 1- Mesura del CO2 com a indicador de qualitat de l’aire. 2- Construcció del sistema de mesura de CO2 i connexió a internet. 3- Com configurar el sistema a la nostra escola. La participació en el taller té un cost de 50 € que correspon al material, i els participants s’enduran el sistema de mesura que hauran creat. Cal reservar plaça abans del 25 de gener. Per informació i reserva de plaça contacteu per whatsapp al telèfon 686 196 918.

Activitat d’impressió 3D per a mestres i responsables d’escoles i instituts de l’Anoia

Dijous 24 de febrer de 18.30 a 20.30h. Taller d’introducció a la impressió 3D, des del disseny fins a la fabricació digital. Taller gratuït. Cal reservar plaça abans del 10 de febrer. Per informació i reserva de plaça contacteu per whatsapp al telèfon 686 196 918.

Taller de robòtica creativa per a infants i joves de 6 a 12 anys

Dissabte 29 de gener de 17 a 19 h. Per informació i reserva de plaça contacteu per whatsapp al telèfon 686 196 918.

El Cine Xic ve de la mà d’una col·laboració amb Òmnium Cultural, Pack Màgic i Rita & Luca Films, amb una pel·lícula mensual, sempre matinal a les 11.30h. Els propers títols són ‘Ernest & Celestine, contes d’hivern’, ‘El bosc de Haquivaqui’ i ‘La revolta dels contes’, petites finestres a la fantasia amb personatges dibuixats i titelles de gran qualitat que aporten un cinema amb valors.

Més informació aquí.

Pel que fa als Docs del Mes, del Festival DocsBarcelona, es realitza amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Igualada i tindrà una periodicitat d’un dimarts mensual. Seran deu pel·lícules que portaran coneixement i reflexió amb una mirada inquieta sobre diferents realitats socials durant tot l’any excepte els mesos de juliol i agost. Alguns dels títols seran ‘Arica’, ‘En el llindar’ i ‘Curvity Crew. Caminant per trencar estereotips’.

Aquestes dues activitats són gratuïtes per als socis i sòcies de l’Ateneu Igualadí, el preu de l’entrada és de 5€ i de 4€ pels associats d’Omnium (en el Cine Xic). Us esperem a la Sala més particular de la ciutat!

Ja tenim la segona sala de l’Ateneu Cinema inaugurada. A partir d’avui i fins al dimarts 4 de gener podràs veure en pantalla gran i la millor tecnologia la pel·lícula ‘Charlie i la fàbrica de xocolata‘. Es va comptar amb la presència de l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, un familiar de Montserrat Domènech i Casellas, Ton Cortés, i la presidenta de l’Ateneu, Mireia Claret. També van participar el Consell d’Infants d’Igualada que van presentar un vídeo que van fer sobre el sistema de cardioprotecció de la ciutat. Al llarg de la inauguració es van regalar més de 600 entrades per venir a veure aquesta pel·lícula durant les festes de Nadal.

Aquesta nova sala ha estat possible gràcies a la donació de 200.000 euros de la Montserrat Domènech i Casellas, igualadina que va voler recolzar la cultura de la ciutat i a la qual se li ha fet omenatge amb una placa d’agraïment i recordatori. L’entrada per a les persones associades a l’Ateneu serà gratuïta, mentre que per a les no sòcies costarà 5€. La seva capacitat és de 46 espectadors, cosa que permetrà projectar diferents tipus de cinema, documentals i altres actes com ara l’òpera, així com realitzar diferents tipus d’esdeveniments mitjançant el lloguer d’espais de l’Ateneu.

Diria que l’artista que la va estrenar compleix amb els tres punts, l’ex-professor de biologia Pep Rodríguez Alsamora. De fet, una de les coses que més crida l’atenció al veure per primera vegada la seva obra és la coherència i el caràcter que tota ella comparteix, pròpia d’algú que té molt clar y controlat el seu estil. En Pep assegura que va començar a pintar l’any 1992, però d’una forma tan esporàdica que no es va tornar realment constant fins al 2016, quan es va jubilar. Amb l’arribada del confinament domiciliari del 2020, la seva producció es va tornar imparable. A l’exposició hi trobem alguna obra de 2018 i 2019, però la majoria son de 2020 i, especialment, de 2021.

La sensació instantània d’entrar a la Sala d’Exposicions, quadrada i recoberta de quadres d’en Pep, és la de que a totes les parets hi ha rostres que ens miren i ens interpel·len. Aquest seria, sense dubte, l’element predominant a la seva obra. Però no son rostres normals: son rostres imperfectes, d’expressió desdibuixada i d’un cromatisme amb un expressionisme incapaç de deixar indiferent. En Pep diu que pinta de forma terapèutica, perquè “els dimonis apareixen quan menys t’ho esperes”. És la forma física dels dimonis el que veiem als seus quadres, o és la manera en que aquests dimonis distorsionen la seva percepció de la realitat? En cert sentit, tant fa. El que està clar és que es tracta d’una obra destinada a provocar un posicionament en l’espectador: tenint en compte que son quadres que “observen” activament l’observador, poden resultar tan agressius per algunes persones com hipnòticament estimulants per altres.

A l’hora d’intentar posar en diàleg la seva obra amb altres artistes, en Pep diu que no té referents. Així és com va començar a pintar i així és com ha continuat. Està clar que podem traçar connexions amb l’expressionisme alemany, però també amb una percepció de la realitat d’un primitivisme i imperfecció formal buscada pròpies del cubisme. En Pep va començar a pintar en tela, però aviat es va passar a materials més pràctics, que, davant de l’escassesa, tant podrien ser cartrons qualsevols, com caixes de mona. Aquest pragmatisme potencia la immediatesa de la seva pintura, que a vegades podria passar per una sort de pintura rupestre contemporània.

Així, amb la seva puresa en la permeabilitat de possibles referents, la seva intencionalitat obertament terapèutica i els seus “dimonis”, l’univers del Pep Rodríguez Alsamora és un oceà de formes i colors profundament personal en el que submergir-se. Si la nova Sala d’Exposicions de l’Ateneu és capaç de seguir donant a conèixer artistes d’aquest calibre, en espera un viatge intens.

David G. L.

Ja fa uns mesos es va aprovar la creació de la segona sala de cinema a l’Ateneu Igualadí, juntament amb l’Ajuntament d’Igualada. Ara la nova sala ja és una realitat, la Sala Petita s’inaugura el proper dissabte 19 de desembre a les 18,30h amb entrega de passis per la pel·lícula ‘Charlie i la fàbrica de xocolata’. Aquesta primera projecció anirà acompanyada de sorpreses molt i molt dolces per al públic i es passarà fins al dimarts 4 de gener (veure Ateneu Cinema per consultar la programació).

La Sala Petita serà un espai molt mimat, per a grups reduïts amb gustos molt diversos, i acollirà propostes molt variades com ara documentals (BCN Docs) o Cinema Familiar en Català. L’entrada per a les persones associades a l’Ateneu serà gratuïta, mentre que per a les no sòcies costarà 5€.

Aquesta nova sala també estarà disponible per a possibles actes d’empreses i institucions, incorporant-se als espais de lloguer que ja oferia l’Ateneu Igualadí. Es tracta d’un espai molt versàtil, amb llum natural si es necessita, i amb un ambient molt acollidor donat que la capacitat màxima és de 46 persones.

Esperem que aquest nou espai cultural i d’oci obri una nova vessant de lleure a la ciutat i a la comarca, ampliant l’oferta i la proposta cinematogràfica local.

La Sala d’Exposicions de l’Ateneu, a la planta baixa de l’edifici, està pensada per a promocionar artistes locals i de la comarca, de l’àmbit amateur, que vulguin donar a conèixer la seva obra. També estarà disponible per aquelles entitats de la comarca que vulguin mostrar les seves activitats o iniciatives.

La primera exposició que s’hi durà a terme serà a càrrec de Pep Rodríguez Alsamora (@alsamorapintures a Instagram), que exposarà la seva obra pictòrica del 16 de desembre de 2021 al 15 de gener de 2022. Es tracta d’una pintura contemporània impactant i diferent que no us deixarà indiferents.

Per tal de fer propostes d’exposicions us podeu adreçar a la secretaria de l’Ateneu o bé enviar un email a comunica@elteuateneu.cat i enviar el vostre contacte (nom i cognoms, email i telèfon) així com la temàtica de la vostra proposta expositiva.

L’any 1910 la Junta de l’Ateneu va prohibir fer la Sarsuela ‘La corte del Faraón‘ per immoral, segons es recull en la premsa de l’època. L’objectiu de la proposta és realitzar l’obra més de 100 anys després i parlar de cultura i censura.

Es representaran alguns quadres escènics de la sarsuela. Es comptarà amb Pep Farrés per l’adaptació del guió i direcció, amb Josep Maria Mindan per l’adaptació i direcció musical, la JOSA també hi participarà. Mariona Camelia dirigirà el cos de ball. Hi haurà un procés obert de selecció d’actors i actrius, cantants del cor, cos de ball i figurants. El projecte vol ser el màxim de transversal possible, posant unes 100 persones a l’escenari amb una espectacular posta en escena.

T’animes a votar-la? A partir del 28 de juny cada persona pot votar un màxim de tres projectes. S’ha de fer a través de la web igualadaccc2022.cat, on les diferents propostes estaran agrupades en grans àmbits. També hi haurà punts de votació a la Sala d’Exposicions Municipal, al vestíbul de l’Ajuntament d’Igualada i a la Biblioteca Central d’Igualada.

Aquesta és la 16ª edició dels Premis, l’objectiu dels quals és potenciar l’interès per la recerca dels alumnes de secundària, així com incentivar la tasca educativa que es duu a terme als centres. 

El jurat de l’Ateneu Igualadí, format per Mireia Claret, Pau Duran, Joaquim Muntané i Rosa Maria Pares, va repartir la seva aportació de 150 euros per a cada premiat entre tres treballs de recerca d’àmbit local: a la modalitat científica i tecnològica, Ada García Rey per “Desenvolupament d’un Pla de Mobilitat Sostenible per a Igualada”; en l’àmbit humanístic i social, Isaac Caballol Domingo, amb “Projecte de Museïtzació de les mines de l’Alta Segarra”; i en l’artístic, Joel Vidal Alcaraz per “Francisco Alcaraz Pujante i la deportació als camps nazis”.

Altres premiats han estat:

Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Superior en l’àmbit científic i tecnològic: Josep Domènech Orga amb el treball “El cub de Rubik” i Abimael Campillo Garcia amb “Estudi del comportament d’Escherichia coli i de Bacillus megaterium a l’interior d’un camp elèctric. Valoració de la resistència elèctrica i de la distribució d’ambdós bacteris dins del camp elèctric”. Dos accèssits han estat per a: Nil Puiggròs Cuadors amb el treball “Determinació de resveratrol per HPLC en productes vinícoles locals i regionals” i l’altre per a Marc Colomer Xausamb “Sudokus. Creació d’un mètode i un algoritme de resolució”.

Modalitat social i humanística: Aina Carriques Balcells, amb el treball “El llenguatge discriminatori envers les dones”, s’ha endut el primer premi i Elena Balici, “La tecnologia augmenta la felicitat?”, el segon.

Àmbit artístic, Jordana Boet Solsona ha rebut el primer premi pel treball “Creació d’una col·lecció de moda”.

El Col·legi d’Enginyers Graduats i d’Enginyeris Tècnics Industrial de Manresa-Catalunya Central ha fet entrega del premi Pere Carles al millor treball final de grau en l’àmbit de les enginyeries del Campus Universitari Igualada-UdL a Jose Antonio Bermúdez Garcia pel treball “Sistema de detección y aviso de accidentes de bicicleta”.

Moltes felicitats a totes i tots!

En l’Assemblea General de l’Ateneu Igualadí del passat 8 de juny de 2021 es va aprovar la signatura del conveni entre l’Ajuntament d’Igualada i l’Ateneu Igualadí que possibilitarà a la ciutat tenir una sala més de projeccions per tal de tenir una major oferta cinematogràfica. Després de l’èxit amb la primera sala, amb un cinema comercial d’estrena, així com amb projeccions del CineClub Igualada, del Cicle Gaudí i de la iniciativa de matinals familiars amb Pack Màgic, es van fent passos per avançar en aquest projecte.

Veient que anar al cinema segueix essent una de les principals opcions de lleure de la gent de la comarca, l’Ateneu s’ha vist motivat per iniciar una segona sala per ampliar i diversificar l’oferta. La sala actual té una capacitat de 130 persones, mentre que la nova sala en té per a 47 persones.

Mireia Claret, la presidenta de l’Entitat, declara:

“Quan hi ha estrenes a la sala gran no tenen cabuda altres projeccions i, per això, ara podrem oferir el doble d’hores de projecció i podrem donar cabuda a un tipus de cinema que no és tan comercial”. “Mentre a tot arreu tanquen sales de cinema a Igualada som una ‘rara avis’ i n’obrim”.

En definitiva es tracta d’un projecte que va creixent, que des de fa uns anys ha representat un gran esforç i treball, però que va donant el seu fruit i esperem que ofereixi noves possibilitats a tots els habitants de la comarca.

Genís Roca és un empresari especialitzat en cultura digital i processos de transformació social. És fundador i president de Roca Salvatella. Exerceix activitat docent universitària i manté seccions estables a diferents mitjans de comunicació. És arqueòleg, llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, i MBA per ESADE.

Aquest nou visitant del mes de juny ens ajudarà a reflexionar sobre la transformació social digital que s’està produint en aquests moments, fruit dels canvis que ja venen des dels anys noranta. Aquesta transformació, segons Roca, parteix d’una primera etapa en què les empreses es fan visibles a internet (1995-2005), un segon en què són les persones que es fan presents a la xarxa amb la web 2.0 i les xarxes socials (2005-2015), i finalment la tercera que implica la transformació digital a partir de l’internet de les coses, on a més d’empreses i persones, caldrà afegir els objectes intel·ligents.

Podem imaginar aquest món que ve? Què ens aportarà que a casa nostra tinguem objectes que enviïn informacions diverses a la xarxa i que ens modifiquin la vida per sempre? Descobrim-ho junts al #DimartsDisruptiu del dia 1 de juny. Ben tornats i ben tornades, us esperem.

Més informació al web dels Dimarts Disruptius.

Es tracta de la continuació del cicle de projeccions matinals de pel·lícules a càrrec de Pack Màgic, distribuïdora i promotora de cinema de qualitat en català per a infants i joves. L’oferta consisteix en la projecció d’una pel·lícula infantil, a les 11 del matí dels diumenges establerts. Els passis s’aniran celebrant mensualment fins al juliol, per a continuar després de l’estiu. Les entrades tenen un cost de només 4€, excepte pels socis/es de l’Ateneu Igualadí, pels quals les projeccions son completament gratuïtes.

Amb aquesta iniciativa, l’Ateneu vol acollir i donar suport a les famílies, especialment, en aquesta època en què els nens i nenes més petits, així com les mares i els pares, necessiten, més que mai, opcions de lleure. El pròxim diumenge 23 de maig, es projectarà Neu i els arbres màgics, quatre histories unides per una temàtica al voltant de la natura i els arbres, i per la riquesa poètica de les seves imatges i del seu grafisme. Les sessions continuaran amb Al sostre del mòn el 27 de juny i Ocells de pas el 25 de juliol.

Les entrades i tota la informació de les pel·lícules programades es poden trobar a la web de l’Ateneu Cinema: https://ateneucinema.cat/matinals/

El dia 20 de juny tindrà lloc l’acte de lliurament dels Premis El Temps de les Arts. Es tracta d’uns guardons que hem creat, de manera conjunta, el portal web El Temps de les Arts, la Xarxa Vives d’Universitats –que representa i coordina les 22 universitats amb vincles històrics, culturals i lingüístics en comú- i la Federació Llull, integrada per Òmnium Cultural, l’Obra Cultural Balear i Acció Cultural del País Valencià. L’objectiu d’aquests premis és impulsar la cultura del conjunt de territoris de parla catalana. I es fa aquest any, també, per contribuir a la recuperació del sector cultural, durament castigat per la pandèmia. El jurat, de reconegut prestigi, reconeixerà la creativitat i la innovació en diferents àmbits artístics: Arts visuals,  Arts escèniques, Música clàssica, Música popular, Arquitectura i Patrimoni. El termini de presentació de les candidatures va finalitzar el passat mes de gener. S’ha comptat amb una gran participació: s’hi han presentat un total de 532 projectes.

La cerimònia estarà dirigida per Lluís Danés, guardonat recentment amb cinc Premis Gaudí, i es farà de manera simultània des de sis indrets diferents del país: València, Barcelona, Palma, Andorra, Perpinyà i l’Alguer. Les televisions i ràdios públiques de Catalunya, València, Andorra i les Illes en faran la retransmissió. I a més a més hi participaran, de forma activa, els principals mitjans de comunicació dels respectius territoris.

Més enllà de la celebració en si, es vol aprofitar el moment per a conscienciar la població de la necessitat d’enfortir la cultura compartida d’aquest país. Aquesta motivació s’explica en el manifest «Per una nova cultura compartida i oberta al món», i que podeu signar per a donar-hi suport. La idea és impulsar el web d’El Temps de les Arts i transformar-lo en el portal digital en què estiga representada la cultura de tot el país, entenent-la com un bé essencial, com un patrimoni a preservar, a donar a conèixer i a internacionalitzar. Això es farà a còpia de visibilitzar la cultura del país, tant la del passat com la del present, així com els elements d’avantguarda, i traduint els articles a l’anglès perquè arriben a tot arreu.

Aquesta discriminació envers les dona es fa present en la majoria d’àmbits com el laboral o professional, econòmic, familiar, sanitari… i no només es tracta d’una qüestió de presència de la dona en diferents àmbits de la societat on ara no és present o bé només és un testimoni, sinó de la qualitat de la seva presència, del valor que se li dona i en base a quines qualitats que no siguin el seu físic.

Les dones han dut a terme la seva revolució en els darrers anys, treballen fora de casa, ocupen càrrecs públics, estudien i poden mantenir-se de forma autònoma. Però encara queda camí per fer. Un camí que hem de procurar treballar des de la infància, amb les nostres filles i fills, ajudant-los a prendre en valor que ens cal una societat més justa i lliure, i per igual, sense que el gènere sigui un element de diferenciació.

Volem deixar-vos un petit regal documental per gaudir de les reflexions entorn la vida de les dones que habiten diferents realitats culturals, que ens permeti reconèixer i canviar les situacions de desigualtat que encara afecten al nostre món. Esperem que us agradi.

Que cada dia sigui 8M.

Documental català Singled (out) TV3. Sense Ficció.

El documental explica la història de cinc dones independents a quatre punts del món: la Manu a Barcelona, la Jules a Melbourne, la Shu i la Yang a Xanghai i la Melek a Istanbul. En un món entès i concebut per estar en parella, totes elles viatgen per la vida solteres i al mateix temps miren d’esbrinar el paper que aquesta solteria juga a les seves vides. Juntament amb les veus de reconeguts experts en els àmbits de la sociologia, el dret i la demografia, la pel·lícula és un viatge al cor de la dona soltera en l’era de l’amor modern.

Es tracta de la projecció un cop al mes d’una pel·lícula a càrrec de Pack Màgic, distribuïdora i promotora de cinema de qualitat per a infants i joves en català. L’oferta consistirà en fer una pel·lícula matinal a les 11h dels diumenges establerts. Els passis es faran un cop al mes de febrer a juliol, i seguirà després de l’estiu. Tindrà un cost de 4€ per persona, excepte pels socis/es de l’Ateneu Igualadí que serà gratuït.

L’Ateneu vol acollir i donar suport a les famílies, especialment en aquesta època en què els infants, i també els adults, necessiten opcions de lleure més que mai. Us deixem aquí les tres primeres pel·lícules, esperem que us agradin!

28 de febrer: Les malifetes de l’Emil (a partir de 6 anys)
28 de març: Phantom Boy (a partir de 8 anys)
25 d’abril: La petita Anna i el tiet Llargarut (a partir de 3 anys)

Durant el primer trimestre de l’any 2021 les propostes dels Dimarts Disruptius queden aplaçades. Però això no significa que no seguim treballant per a fer una proposta innovadora i sorprenent a partir del maig. Deixarem passar aquests primers mesos per tal de poder oferir una programació de màxima qualitat i segura a la primavera, amb convidats i convidades excepcionals.

El curs 2020-21 ha estat el nostre inici, i malgrat l’aparició de la COVID-19, ens ha permès anar perfilant els interessos del nostre públic, les motivacions i les maneres de comunicar-nos per tal de progressar en la proposta disruptiva. Pensem que després de l’experiència d’aquest any, podem seguir construint un projecte sòlid que ens il·lusiona i ens ajuda a crear una societat més inquieta, participativa, innovadora i creativa.

No marxem, seguim aquí, i hi tornarem ben aviat.

Missatge des de l’Ateneu Igualadí:

En el traspàs del que fou President de l´Ateneu del 1995 a 2002 ens agradaria recordar tot allò que va aportar a la nostra Entitat. La junta que ell va presidir amb energia i fermesa, va contribuir sens dubte a donar continuïtat als ideals de l’Ateneu. Aquesta junta va ser la impulsora de la creació de l’Escola Anoia. Juntament amb Escola Mowgli i Jesús Maria es va crear aquest centre per la formació de la secundària que actualment imparteix els estudis d’ESO. També va ser l’època de la remodelació de l’edifici del antic conservatori en gimnàs i quan es va remodelar la pista de l’Ateneu. Com a projectes va impulsar el SARTC – compra art per Nadal – i l’encara avui  vigent cicle de concerts en viu ‘Músiques de Butxaca’, el format inicial ha anat canviant però l’esperit d’oferir música en viu i en directe va començar llavors.

L’Antoni era una persona molt treballadora, amb una gran energia , va dedicar moltes hores i esforços a l’Ateneu i ens va deixar uns bons fonaments que ens han permès arribar fins ara. Descansa en pau amic, i que la terra et sigui lleu.

Missatge des de l’Escola de l’Ateneu:

El personal de la Fundació privada de l’Escola Ateneu Igualadí volem expressar el nostre condol per la recent pèrdua de l’expresident de l’Entitat i de la Fundació  Antoni de Sola Pareta aquest dijous 11 de novembre del 2020. A l’Escola ens vam sentir molt acompanyats i recolzats per ell al llarg dels anys que vam compartir. Persona propera, positiva i amable. Sempre disposat a ajudar i a escoltar les bones idees, sabia encoratjar i valorar la feina ben feta i les persones.

El nostre condol més sincer a la família, a la seva esposa Angelina, als seus fills i, en especial, a la seva filla Carla, exalumna de la nostra Escola.

GRÀCIES PER TANT ANTONI, DESCANSA EN PAU.
ESCOLA ATENEU IGUALADÍ

Els propers dissabtes 16, 23 i 30 de gener 2021 oferirem sessions matinals a les 12h a l’Ateneu Cinema amb la companyia del Petit Kinosaure (Pack Màgic), que proposa sessions dinamitzades de jocs i cinema expressament adaptades i amb una durada inferior als 40 minuts. Entrada 3 euros per persona, gratuït pels socis/es de l’Ateneu presentant el carnet familiar.

Esperem que aquesta divertida proposta que combina el gust pel bon cinema infantil, amb gust estètic i potenciació dels valors humans, tingui una bona acollida a Igualada i que puguem gaudir de més propostes similars al llarg dels mesos d’hivern. Perquè a l’Ateneu Igualadí totes les persones són importants, sigui quina sigui la seva edat, però especialment els més petits i petites, que són el nostre futur. Us esperem aquest novembre a l’Ateneu Cinema per gaudir d’una matinal familiar diferent.
La programació serà la següent.

Laban i Labolina

Durada: 28 minuts
Direcció Alicja Jaworski, Alicia Björk, Karin Nilsson, Lasse Persson, Per Åhlin
País Suècia
Idioma català

Tipitips, Qui balla?

Durada: 30 minuts
Títol original Vem är var?
Direcció Jessica Laurén
País Suècia
Any 2010
Idioma català

Petzi i la mar salada

Durada 36
Direcció Michael Bohnenstingl, Johannes Weiland i Paul Cichon
País Alemanya i Regne Unit
Any 2017
Idioma català

L’Espai Malla és una iniciativa interdisciplinària que sorgeix davant la necessitat de compartir coneixement tecnològic i d’innovació. Ubicat en un espai de l’Ateneu Igualadí, Espai Malla vol esdevenir un centre d’innovació i recerca per afavorir l’acostament de la tecnologia a tota la ciutadania gràcies a la col·laboració de diferents entitats i organismes de la ciutat d’Igualada. Malla vol començar amb un espai-taller de creació on democratitzar la tecnologia, on hi tindran cabuda l’art, l’artesania i el disseny així com les tecnologies mecàniques, electròniques o computacionals.

MALLA parteix de la iniciativa de voluntariat davant l’emergència de la Covid19 que va constituir una granja de 102 impressores 3D, equips d’enginyers i a la zona confinada de la Conca de l’Òdena. EN aquests moments l’associació Espai MALLA està en condicions de forjar una aliança entre el disseny (de futurs possibles i millors) i la cultura maker, protagonista dels primers laboratoris i fablabs, la divisa de la qual és do it yourself.

Els objectius de MALLA són els següents:

• Cohesionar aquelles persones que directament o indirectament van participar en el projecte Malla amb la finalitat d’aportar ajut als estaments sanitaris en la crisi de la COVID-
  19.
• Promoure la creació d’un espai taller obert a la ciutadania que tingui l’oportunitat d’explorar i crear segons els seus interessos, aprendre a utilitzar les eines i els materials tant físics
  com virtuals i desenvolupar projectes creatius.
• Afavorir que, en aquest espai, hi hagi concurrència d’eines, projectes, mentors, habilitats i coneixement.

I per tal de fer-ho possible caldrà posar en marxa accions orientades a aquestes tres finalitats:

1. Servei de fabricació amb tecnologia digital obert a tothom (públic). Un espai/taller obert a la ciutadania per donar l’oportunitat d’aprendre a utilitzar les eines i els materials tant físics com virtuals, explorar, crear i innovar segons els seus interessos i desenvolupar projectes creatius tecnològics i artístics.
2. Formació. Per assolir el seu primer propòsit, MALLA vol desplegar un programa pedagògic que aporti eines a qui les necessita i està disposat a rebre-les.
3. Disseny. Agrupa un valuós capital social, entès com el conjunt de capacitats, competències i experiències de persones i col·lectius del disseny i la cultura maker.

Comença una nova iniciativa, un nou camí que ens emociona i motiva, i que esperem que engresqui a molta més gent de la ciutat i de la comarca de l’Anoia. Perquè volem fer, aprendre fent, innovar i dissenyar, i sobretot compartir-ho per créixer amb tot el que fem. T’enredes a la nostra MALLA?

Ahir dimecres 14 d’octubre es va signar l’acord amb Luna Mora per tal de realitzar noves activitats aquest curs a l’Ateneu.

Classes de Dansa Oriental i Ioga

La proposta per aquest any permet a la nostra Entitat participar de la projecció del documental “Cartas mojadas”, el dimarts 20 d’octubre a les 20h a l’Ateneu Cinema. L’accés serà gratuït amb taquilla inversa. El documental està dirigit per Paula Palacios i mostra el drama que pateixen les persones que emprenen un perillós viatge lluny de casa seva per arribar a una nova societat que sovint les ofereix condicions de vida molt precàries.

Així mateix es pot gaudir al vestíbul de l’Ateneu Igualadí de l’exposició “Encara hi ha algú la bosc”, del 5 a l’11 d’octubre. La Milica, la Meliha, la Nevenka són tres supervivents de les violacions i tres lluitadores, cadascuna des del seu àmbit i condició. L’exposició fotogràfica mostra els seu entorn quotidià, els seus silencis i les seves paraules que reclamen justícia. Tres històries de restitució moral de la dignitat de les seves mares. Tres mirades de com l’amor s’imposa a la barbàrie. Un treball documental del col·lectiu Cultura i Conflicte amb fotografies a càrrec d’Oriol Casanovas Puigjané.

El Teatre Municipal l’Ateneu preestrena “Encara hi ha algú al bosc”, una producció de Teatre de l’Aurora i Cultura i Conflicte. Un muntatge escrit per Anna Maria Ricart, dirigit per Joan Arqué i protagonitzat per Ariadna Gil, Montse Esteve, Judit Farrés, Magda Puig, Òscar Muñoz, Pep Pascual i Erol Ileri. Un text compromès parla sobre les dones que van sobreviure les violacions sistemàtiques durant la guerra a Bòsnia i Hercegovina i sobre els fills i filles nascuts dels embarassos forçats, que ara tenen just 25 anys. L’espectacle es podrà veure aquest dissabte 10 d’octubre a les 21 h i les entrades es poden comprar al web del Teatre.

El documental recull l’experiència d’il·luminar 131 agulles del massís de Montserrat el dia 1 d’octubre de 2019 per a reclamar la independència de Catalunya i commemorar els 131 presidents de la Generalitat. L’acte es va dur a terme al teatre de l’Ateneu i presenta l’aventura que va suposar per a les seus i les seves protagonistes que aquella nit van il·luminar espectacularment el perfil de la muntanya. Es va reservar la plaça a totes aquelles persones que d’alguna manera van fer possible aquest acte simbòlic i bonic (escaladors, voluntaris, entitats, fotògrafs, tècnics del rodatge…).

En record d’aquella nit queda aquest documental així com una publicació en paper ‘Art, muntanya i activisme per la independència’.

T’oferim una bona varietat de combinacions per a gaudir dels dies de desconfinament amb un bon plat de restaurant. Si accedeixes a l’enllaç del cafè trobaràs que pots triar entre tres tipus de comanda per endur:

• menú del dia: permet triar un primer i un segon.
• plat únic: permet escollir entre un primer o un segon plat.
• menú+suplement: permet triar un plat del menú + un plat de la carta amb suplement.

Toca sobre el plat que vols i s’anirà afegint a la teva cistella. Quan acabis de triar toca Comanda per a realitzar el pagament. Pots demanar factura. I ja podràs passar a recollir el teu menú. on profit!

L’entrada és per la porta de la pista i podeu fer les comandes per telèfona o per WhatsApp. Recordeu que tant podeu menjar a la terrassa com endur-vos el que heu demanat a casa. Ben aviat també es podran fer les comandes per internet!!!

Telèfons: 646346663 / 938030078

T’animes a començar a respirar de nou els aires de l’Ateneu?? Ens ajudes a remuntar una temporada difícil pels comerços i bars i restaurants de la ciutat??

Des de la Junta de l’Ateneu Igualadí creiem que és la millor opció per continuar formant igualadins i igualadines fidels al mandat ateneístic de posar la millor formació possible a l’abast de tothom. Amb aquest pas assegurem la continuïtat de la nostra Escola i el projecte, mantenint la plantilla de professorat, amb tots els llocs de treball i per tant la línia pedagògica que ens ha portat fins aquí. D’aquesta manera esdevindrem la sisena Escola Pública d’Igualada al centre de la ciutat.

El Patronat va decidir per unanimitat fer aquest pas i com a membres de la Junta estem plenament confiats que és la millor decisió possible, encarem el futur amb optimisme i continuarem treballant perquè l’Escola de l’Ateneu continuï essent un referent a la nostra ciutat.

Mireia Claret 
Presidenta Ateneu Igualadí de la Classe Obrera