Aquest projecte artístic -resultat d’un llarg procés- que ella anomena “HENOSIS”. Sí, “HENOSIS” va sobrevenir sense ni tan sols una recerca, però proposant-se ser el nom per a una exposició en una llengua diferent de la que ella habitualment parla, precisa i expressament en grec antic; un grec antic que és capaç de concedir a aquesta mostra una certa connotació ancestral i alhora revestida de classicisme. Efectivament, amb aquest reclam considera que ha trobat l’atribució perfecta per a englobar tota una sèrie de peces artístiques, no absents de contemporaneïtat.

Les gravats conforman una edició limitada i estan realitzades en serigrafia i estan escollides de forma aleatòria sense cap mena de correlació conceptual; a la vegada que estan confeccionades en forma de descàrregues psíquiques creatives que conformen una unitat primordial com art creat des d’un procés racional i determinista, hereu si més no d’un cert indeterminisme.

I al final, el vincle d’unió entre les peces s’estableix per pura fragmentació en l’acte de pensar l’obra. Aquesta raó explica l’ús d’un material com una cartolina de bon gramatge i de color negre per a afavorir el contrast; expressament impresa en un daurat que li proporciona un resultat més professional i estèticament elegant. Tot sigui dit, de retruc, que la contemplació d’aquestes obres et descobreix un procés creatiu de gran poder simbòlic; endemés de suggerir una completa harmonia en el recorregut visual de totes les imatges.